divendres, 27 d’agost del 2010

Primeres opinions de juristes experts sobre la sentència sobre l'Estatut

ESPECIAL SENTÈNCIA SOBRE L'ESTATUT


Primeres opinions de juristes experts


Les contribucions es publiquen inicialment en la llengua triada pels autors (català o castellà). Durant el mes de setembre es publicaran les traduccions de tots els articles.


1. Valoració general de la Sentència

Albertí / M.A. Aparicio / Arbós / Argullol / Barceló / Ferret / Tornos / Vintró / Viver

2. El Tribunal Constitucional davant l’Estatut

- La competència del Tribunal (composició, recusacions)

- El paper de la justícia constitucional

Bayona / Ferreres / Gerpe


3. L’Estatut com a norma i la seva funció constitucional

Albertí / Castellà / Fossas / Tornos


4. Catalunya com a nació i els símbols nacionals

Arbós / Domínguez


5. Els drets històrics

Montagut / Ferret / Vernet


6. La llengua

- El caràcter preferent i la llengua com a dret i deure

- La llengua i l’ensenyament. La llengua i els òrgans constitucionals. Els drets lingüístics i els

consumidors. El foment del català i el seu en les actuacions internes de les administracions

Milian / Muro / Pla / E. Pons / Vernet

7. Els drets i les garanties jurisdiccionals

Cabellos / Carrillo / Expósito / Pisarello

8. Les institucions

- El Consell de Garanties Estatutàries: drets sense garanties?Tornos / Vintró- L’exclusivitat

del Síndic de Greuges

Vintró


9. El poder judicial

- El Tribunal Superior de Justícia- El Consell de Justícia de Catalunya

M.A. Aparicio / Cabellos / Gerpe


10. El règim local

Bayona / Font / Fuentes / Galán / Mir


11. Les competències

- La doctrina del Tribunal sobre la definició de les competències. Les competències exclusives,

les compartides i les executives

Albertí / Argullol / Barceló / Bayona / Bernadí / Carrillo / Corretja / Riu / Tornos

- Abast territorial i efectes de les competències

Feliu / Velasco

- Competència en matèria de consultes populars

Castellà / Martín

- Competència en matèria de cultura

Carrasco / Fossas

- Competència en matèria de dret civil

Badosa / Egea / Roca

- Competència en matèria d’immigracióAparicio / Moya / Aguado

- Competències desactivades

Bernadí

12. Les relacions institucionals de la Generalitat

- La participació en organismes i decisions de l’Estat

· Organismes constitucionals

· Organismes econòmics

- La Comissió Bilateral Generalitat

-Estat i la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals

Albertí / Ballbé / Pérez Velasco / París

- Unió Europea i acció exterior

Olesti / X. Pons


13. El finançament

- La hisenda de la Generalitat

- La hisenda local

Alonso / Arias / Bosch i M. Vilalta / Fernández Amor / Pagès / Peretó / Sol

14. La reforma de l’Estatut

Domínguez


15. Nous horitzons

- Afectació de la STC a altres estatuts d’autonomia

Ferreres

- La impugnació de la Sentència: vies, òrgans i procediments

Bayona / Queralt

- Refer l’EstatutArgullol

- L’evolució jurídica cap a un Estat propi

López Bofill

- Balanç i perspectives

Barceló / Bernadí / Vintró /

Metafora, la granota a l'olla

El joc brut d’Espanya contra l’esport català

L’obsessió anticatalana d’Espanya aparta Dani Comas del mundial de Bike Trial,

aquesta notícia silenciada pels grans mitjans demostra un cop més que Espanya no perdona, i no perdona la voluntat dels catalans de voler jugar amb la seva selecció. Espanya no mereix jugar les competicions de seleccions perquè no practica el joc net, fa tot el possible per impedir el dret dels catalans a participar, i ho fa amb totes les eines que té a l’abast, xantatges, suborns amenaces de tot i com a mostra aquest article que va publicar La Vanguardia el 12 de febrer de 2007.

Val la pena llegir, ells aquest article, ells no perdonen, nosaltres perdonem massa.

PER LLEGIR MÉS AQUÍ

Carta sobre la relació Catalunya - Espanya‏

Ha llegado este escrito atribuido al Jurista y Vocal del Poder Judicial Alfonso Lopez Tena . Creo que tiene suficientes elementos para meditar y reflexionar durante las próximas vacaciones, asi pues , meditemos.

Un Abrazo



Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión
Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la
globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a
Catalunya seguir en España. Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y
acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la
dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique
la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta
apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren
crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la
dictadura maoísta. Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo
abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de
pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene
moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los
aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha
absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se
abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de
la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende
al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos
del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso
privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado
por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el
hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).


Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión
pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada
año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de
euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y
llevan su E: RENFE, AENA, RTV, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a
cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances
fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan
en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?


Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en
España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera,
y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca
frente a OPAs alemanas o italianas. Al expolio del Estado y la explotación
monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de
la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5
millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de
euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el
presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha
conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en
treinta.


Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal,
crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados
internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen
el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México,
Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus
compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la
dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la
dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar). El
problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato
del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni
conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que
funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de
control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de
nada.


Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y
españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la
diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como
unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino
como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa
y actúa que Catalunya es de España. Una posesión. Intentamos de buena fe
una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación
económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots
y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno
español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta
a Catalunya.


No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y
Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE. Se equivocan:
bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de
España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia. España tiene
mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y
problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los
bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una
estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de
una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya
advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del
orden constitucional. Dijo Azaña que para mantener España unida había que
bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro
pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido
en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los
catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia
de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Teques Parsin.

Ha empezado la cuenta atrás.

divendres, 23 de juliol del 2010

Entrevista a en Diego Arcos

ELS CATALANS NO VEUEN QUE LA SEVA ES UNA LLUITAANTICOLONIAL


Entrevista a Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona Vicenç Relats Arribat a Catalunya el 1989, el president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, milita activament a
l'independentisme cívic i popular, ara mateix des de Sant Andreu Decideix.

Acaba de publicar el llibre Immigració i sobirania (Ed. Veunova), del qual és coautor, i diu que Catalunya és una colònia sotmesa a Espanya.

-Després de 21 anys a Catalunya i amb la nacionalitat espanyola reconeguda, encara es considera immigrant?
-Sí, sóc migrant perquè la meva vida i ladels meus fills està marcada per la migració. Jo no vaig decidir ser argentí (que ho sóc pels quatre costats) ho van fer els meus pares. Sí que he decidit ser migrant i ho seré fins que em mori, tot i que he deixat de ser un transeünt perquè també sóc català i això ho he decidit jo. Els pares van inscriure el meu naixement en argentí i el meu epitafi s'escriurà en català.

-Diu que vostè serà migrant tota la vida, però els seu fills ja no, oi?
-Els meus fills seran plenament ciutadans de Catalunya, però amb la particularitat de ser d'origen argentí, tot i que la intensitat identitària disminuirà. El Casal Català de Paraná, ciutat interior de l'Argentina, té uns 500 socis i només dos són nascuts a Catalunya. La resta són descendents de catalans i fan castells al Casal, encara que són argentins fins al moll de l'os. El segon dels meus tres fills va arribar aquí amb només vint dies i és català, però aquest 25 de maig, que ha estat el bicentenari de la República Argentina, ha recordat com cada any la data i la troba més important que l'11 de Setembre, que aprofita per anar a la platja. I això que ell és català, parla català, no està d'acord amb Espanya i és independentista. El nucli familiar és el que transmet la identitat.

-El seu cas és atípic. La població d'origen immigrant viu com a propi el conflicte nacional Catalunya Espanya?
-No. Sense dubte, som una minoria els que tenim consciència del conflicte però anem en clar augment. Hi ha gent que l'observa amb recel (com bolivians, andins que fan un paral-lelisme amb la voluntat de secessió de la regió de Santa Cruz de la Sierra, impulsada per la ultradreta boliviana) però només cal que els ho expliquis bé cinc minuts i ja ho entenen.

-És lindependentisme pràctic al qual s'arriba més enllà de la identitat?
-El que els catalans no veuen és que això és una lluita anticolonial. Amb tota la moguda de les consultes s'està construint el moviment d'alliberament nacional català, un moviment típic i tradicional, que organitza un sector ampli de la nació per acabar amb una situació de colonialisme. Qualsevol immigrant se sent naturalment anti imperialista, perquè ha arribat a la conclusió que el seu país no li oferia el que es mereixeria per culpa de l'imperialisme espoliador. Cal doncs vincular la seva concepció antiimperialista amb la lluita anticolonial per la independència de Catalunya. I això ho agafen en dos minuts.

-Aquesta és la tesi del seu llibre.
-Sí. El centre de la tesi és que a Catalunya fins fa vint anys hi havia dos subjectes identitaris en la població: o eres espanyol o eres català o una barreja de les dues coses, perquè hi havia al mig un munt de gent que fluctuava. Ara, però, s hi ha afegit un nou subjecte de població, gens menyspreable perquè quasi arriba al 20%, que l'integrem els que venim de 200 països. Aquest tercer grup ha trencat un duel impossible de desencallar, perquè els catalans no afluixarien i els espanyols tindrien el suport del poder dels aparells de l 'Estat. Qui pot resoldre aquesta confrontació és aquesta cinquena part de la població catalana, que no és proespanyola, simplement perquè ve de 200 països. Això és clau per entendre que la independència és possible, entre altres raons, perquè els immigrants ara somaquí.

-A les consultes tenen dret de vot però no hi participen gaire. Com les valora?
-Els catalans, tan capficats en la identitat (és lògic perquè estem reconstruint un orgull nacional) inevitablement no miren prou l'entorn i no s'adonen que la societat catalana és de les més democràtiques del món. Fins a la consulta d'Arenys això era una apreciació. Totes les nacions decideixen com i qui és del seu país i Catalunya no; és l'única nació en què l'estranger pot decidir fer el pas de respectar la identitat catalana, parlar la llengua i incorporar-se a un cos nacional. Això està legislat així a larticle 7 de l Estatut i al programa d'ajut al retorn, que defineix el veïnatge català. El dret de vot dels estrangers a les consultes ho ha confirmat.

-Potser és pedagògic però ha fet baixar força la participació...
-S'ha ampliat el cens però la participació dels immigrants és altíssima. Per mesurar-ho, s'ha de tenir encompte el poc grau de coneixement que en tenieni que mai han pogut votar. S'ha obert un procés democràtic que tracta els immigrants com un més, com un igual, com un dels nostres.

-I vostè com anima un veí immigrant a participar a Sant Andreu Decideix?
-A les entitats d'immigrants només els demanem que donin suport a la democràcia, no que es pronunciïn. Cal plantejar la consulta com una campanya pel futur de Catalunya. Calen independentistes que parlin castellà, rus, suahili i amazic.

-Els llatinoamericans no hi són més reticents per adhesió a la madre patria?
-Això de la madre patria és una mentida, perquè Espanya és una puta madrastra que maltracta els que suposadament són els seus fills. Espanya no va descobrir Amèrica, la va conquistar. Qualsevol immigrant se sent encara molt maltractat en un aeroport espanyol.

Així et veu espanya. Digues Prou!

Mines Terrestres - Avaaz

Avaaz.org - The World in Action

Queridos amigos y amigas, La presión mundial está aumentando para que los Estados Unidos ratifiquen finalmente el tratado internacional para la prohibición de las minas terrestres. Pero sus asesores militares podr­an bloquearlo.
Levantemos una ola de clamor mundial para lograr la prohibición.
Haz click aquí­ para unirte a la acción: Mao Sopheap perdió a sus padres por la explosión de una mina terrestre cuando era una niña. Más tarde, a los 16 años, ella misma fue ví­ctima de una mina que destrozó su pierna, teniendo que ser amputada. Durante una entrevista, Mao se lamentó: "Esas minas me han dado un futuro de lágrimas por el resto de mi vida." Lo que resulta escandaloso es que los Estados Unidos aún no han firmado el tratado global creado hace 10 años para prohibir las minas terrestres. Sin embargo, la semana pasada, 68 Senadores Estadounidenses escribieron al Presidente expresando apoyo al tratado, dándole de esa manera a Obama los votos necesarios para ratificarlo en el Senado.
El Tratado de Prohibición de Minas fue, en su dí­a, impulsado por una movilización internacional ciudadana. Si ahora nos organizamos para apoyar la iniciativa del Senado, podríamos lograr que la administración de Obama la firme! Haz click abajo para tomar acción, y reenvía este mensaje a todos tus conocidos. La petición será entregada a la Casa Blanca cuando alcancemos las 200,000 firmas.
http://cdn.avaaz.org/es/obama_ban_mines/?cl=586347397&v=6352

Algunos asesores militares se están oponiendo a la firma del tratado,utilizando el argumento de que la prohibición reduciría los niveles deseguridad. Pero se trata de un razonamiento muy débil: los Estados Unidos no han utilizado las minas desde el 1991, ha prohibido su exportación a partir del 1992, y no las ha producido desde el 1997. Desde el año 1999, 156 paí­ses han firmado el tratado que prohibe el uso y la producción de las minas, y desde entonces hemos visto una fuerte reducción en el numero de vidas perdidas a causa de ellas. Pero notoriamente, los Estados Unidos, China y Rusia aún no lo han hecho.
Sin la participación de los Estados Unidos es muy improbable que se logre una prohibición internacional efective, imprescindible para eliminarestos dispositivos asesinos. La reciente iniciativa de los Senadores representa un paso adelante. Pero para contrarrestar la resistencia de los militares, necesitamos generar una gigantesca ola mundial de apoyo para que el Presidente Obama firme el tratado.Únete a la petición, y reenvíala a tus amigos y familiares: http://cdn.avaaz.org/es/obama_ban_mines/?cl=586347397&v=6352
Mao Sopheap, y más de dos mil personas cada mes, han visto - y siguen viendo - sus vidas destrozadas como consecuencia de estas bombas obsoletas y devastadoras. Alcemos juntos nuestras voces por estas personas y enviemos un claro mensaje al Presidente Obama: que el mundono tolerará más los retrasos y las excusas de los Estados Unidos. Firma la petición: http://cdn.avaaz.org/es/obama_ban_mines/?cl=586347397&v=6352

Con esperanza, Alice, Maria Paz, Luis, Iain, Ricken, Pascal, Raluca, Paul y el resto del equipo de Avaaz SOURCES: "Dos tercios del Senado de EEUU apoyan prohibir minas terrestres",

LaTercera.com http://latercera.com/contenido/678_258044_9.shtml
La historia de Mao Sopheap: (Inglés) http://library.thinkquest.org/11051/people.htm
Página oficial de la Campaña para la Prohibición de Minas Terrestres: http://www.icbl.org/index.php/icbl/Languages/es